ESPAI DE
TROBADA
L'Era és un projecte que fa temps que s'està gestant.
Un projecte íntim, sentit i canalitzat, que neix des d'un lloc molt profund.
Creix al seu propi ritme,
amb les seves pròpies contraccions d'expansió i pausa i,
a cada batec,
escoltant quin és el següent pas.
L'Era neix amb el propòsit de ser un contenidor de processos, un espai on allò que ha quedat atrapat es pugui alliberar.
Un lloc que s'està configurant com un refugi,
un espai d'acollida per a la comunitat,
un punt de trobada.
Un node vibracional
on deixar anar
i obrir-se a noves possibilitats.
Un espai per tornar a casa. El teu viatge de tornada a tu.
Durant la lectura sentiràs que et parlo com si l'espai ja existís , com si ja es pogués recórrer, habitar, respirar...
L'Era no és només un centre.
És un refugi conscient.
L'Era no és només un nom. És una declaració de intenció.
D'una banda, remet a “l'era” que vivim:
un moment de canvi profund, on passem d‟un model mental i productiu a una forma més conscient, humana i connectada amb la vida.
D'altra banda, l'era també evoca l'espai tradicional de trobada:
un lloc obert, circular, on les persones es reunien, compartien i treballaven en comunitat durant la collita. A l'era s'estenien les garbes de cereal i s'hi feia passar animals (mules, cavalls o bous) estirant un trill per separar…
…el gra de la palla.
L'Era vol ser un espai on sentir-se a casa. On poder ser, amb llibertat.
Un espai que convida a fer una pausa.
A entrar en contacte amb el propi ritme.
Amb un mateixa.
I amb els altres.
Aquí totes les parts són benvingudes:
tant l'essència com els patrons adaptatius.
Un lloc on flexibilitzar-se,
on deixar-se sostenir.
Quan vinguis, tindràs ganes de tornar.
L'espai ha estat dissenyat i s'està construït amb cura fins al més mínim detall perquè sigui amable amb qui l'habita:
els colors, les textures, la llum, els materials…
i també l'energia que es respira quan entres a la finca.
..I en certa manera és així. Perquè en la meva imaginació —i al meu cor— aquest lloc ja és viu. Ho puc veure amb claredat: la llum entrant, els materials, les trobades, la calma… tot allò que et comparteixo ja té forma dins meu.
Ara aquest somni comença a fer els seus primers passos en el món físic.
Les obres comencen aquest mes, i si tot segueix el seu curs, l'octubre del 2026 en podràs creuar la porta i viure'l per tu mateix/a.
Aquest projecte neix d'una visió profunda, però també d'un desig molt senzill: crear un espai que es pugui sentir, que aculli, que connecti.
Si alguna cosa de tot això ressona en tu, m'encantaria que formessis part del camí.
Ajuda'm a fer-lo realitat.
I, mentrestant…
et convido a somiar amb mi.
Esther Montoy | Fundadora
Avui és el meu aniversari. Fa 51 anys, la mateixa edat en què el meu estimat pare va deixar aquest pla per continuar el seu camí en una altra realitat. La seva missió aquí havia arribat al final… i va ser, sens dubte, una gran missió.
Ell tenia un do especial: recordar, a cada persona que es creuava en el seu camí, la puresa essencial del que és humà. No mirava ningú des de les ombres o les dificultats. Mirava més enllà.
Mirava a través dels ulls… cap a l'ànima.
Sense etiquetes.
Sense judicis.
Sense jerarquies ni diferències.
De cor a cor.
Avui sento que aquesta manera de mirar també vol viure en mi.
Amb tota la meva humanitat, amb les meves imperfeccions i la manca d'entrenament… però també amb una intenció clara i honesta.
Poso la meva atenció a aprendre a mirar així.
I deixo el resultat en mans d'una cosa més gran, que ens guia i ens sosté.
Avui també honro la meva mare, que em va donar la vida, i que continua acompanyant-me en el meu procés. Ho fa des de la seva presència serena, la seva observació, el seu silenci i aquest bell somriure que, sense necessitat de paraules, em transmet confiança en cada pas que faig. A tots dos els dono les gràcies pel regal de la vida, per l'amor rebut i per tot allò que, de maneres diferents, segueix vivint en mi.
«Només et puc acompanyar des del meu camí. Sense forçar el teu pas ni eludir el teu destí. Només et puc acompanyar amb el distant i proper suport de la meva presència silient.
Recolzant la teva recerca, augmentant la ciència del teu ésser irrepetible, de la teva infinita consciència.
Només et puc acompanyar amb l'honestedat de la meva cerca no conclosa, sense trepitjar el teu camí, sense suprimir el teu esforç ni abreujar la distància del teu propi sender.
deixant que tu siguis l'únic protagonista de la trama que brolla misteriosa i multiforme de la font inesgotable de la teva ànima.
Només et puc acompanyar respectant la teva història.
Per això mai no seré ni la teva salvadora, ni la teva messies, ni la teva estrella, únicament una germana que camina al teu costat, sense contaminar la teva recerca amb el meu retard.
T'acompanyo en la llibertat i el respecte, volent que tu siguis el teu propi model, tu l'artesana que forja l'acer del teu esperit.
No cantaré el teu cant.
No esborraré la teva petjada.
Simplement quan estiguis cansada t'oferiré la meva mà, t'indicaré la teva estrella i sabràs quin camí al teu costat.»
— Héctor Valenzuela
Coneix l'espai multidisciplinar
L'Era és un espai multidisciplinari on professionals afins comparteixen mirada, valors i presència per oferir propostes que integrin cos, ment, emoció, energia i consciència.