Abraçant la meva pròpia història
Avui us vull compartir una cosa molt personal.
He dubtat molt sobre quin havia de ser l'idioma d'aquest espai que està naixent des del cor.
I m'he adonat que, abans de triar una llengua, havia d'explicar la meva història.
Visc a Catalunya.
La llengua que parlo en el meu dia a dia és el català.
És la llengua del meu poble, de la meva gent i de la major part de les persones que m'envolten.
El català forma part de qui soc.
El castellà també.
Quan vaig néixer, fa 51 anys, a casa, el meu pare i la meva mare parlaven castellà.
Va ser la primera llengua que vaig escoltar.
Fins als tres anys, abans d'anar a l'escola, era la llengua de casa.
La meva primera llengua.
El meu padrí matern era basc, i totes les nostres converses també eren en castellà.
Amb els anys, la vida ha continuat ampliant aquest vincle.
He tingut la sort de formar-me amb mestres d'Argentina, Colòmbia, Veneçuela i Mèxic.
Gran part dels coneixements que avui formen part de mi els he rebut en castellà.
I moltes de les formacions que he fet a Barcelona també s'han impartit en aquesta llengua, per respecte a persones vingudes d'arreu del món.
Avui continuo col·laborant amb professionals de diferents territoris i molts dels projectes que compartim, especialment en línia, també són en castellà.
Les dues llengües han estat presents en diferents etapes de la meva vida, en la meva família, en les persones que m'han ensenyat, en els espais on he après i en les persones que avui acompanyo.
Per això, quan pensava en l'ERA, vaig entendre que no havia de triar entre una llengua o una altra.
No sentia que hagués de renunciar a cap part de mi.
Per això, l'ERA parlarà en català i en castellà.
L'ERA neix per crear ponts.
Per acollir.
Per arribar al màxim nombre de persones possible.
I el llenguatge també és una manera d'abraçar.
Per això trobaràs la web en català i en castellà.
L’Instagram també conviurà amb les dues llengües.
Perquè totes dues formen part de la meva història.
I perquè el que realment desitjo que arribi no és només una llengua.
És allò que hi ha darrere de cada paraula.
Si alguna cosa he après en tots aquests anys és que...
quan una persona parla des del cor, el cor sempre entén el llenguatge.
I aquest és, des del primer dia, el llenguatge que vull que es respiri a l'ERA.
Sé que això es pot entendre o no.
Al cap i a la fi, cadascú ho llegirà des de les seves pròpies creences, la seva història i la seva manera de mirar el món.
Jo només puc parlar des de la meva.
I des d'aquí, no hi ha dues llengües en conflicte.
Hi ha dues llengües que conviuen dins meu i que expliquen, cadascuna a la seva manera, qui soc.
L'ERA no neix per separar. Neix per trobar-nos. I tot allò que ens ajuda a trobar-nos, hi té cabuda.
